Distorsió cognitiva

Bones companys i companyes!

Enllaçant amb l'última classe on vam tractar el tema de les distorsions cognitives, he trobat un llibre a Google Books que parla sobre aquesta temàtica i explica de forma molt clara què són les distorsions cognitives i els diferents tipus. A més a més, inclou un seguit d'activitats on es plantegen diferents textos on cal detectar quines distorsions cognitives es tracten. Aquest és un dels textos, d'una activitat, que més m'ha cridat l'atenció. En una de les activitats inclou aquest text:

[Estic desesperada, ja m'ho deia la meva mare que era ximple. No sé com vaig poder deixar escapar l'oportunitat de ser directora quan m'ho va proposar l'inspector. Em van assaltar els dubtes, vaig titubejar a l'entrevista... segur que l'inspector devia pensar que era una noia bufona i curteta que es presentava a directora per poder lluir el càrrec, però que no tenia ni idea de pedagogia. Segur que mai no podré ser directora després del que ha passat. Segur que sempre fallaré a la part oral. Hauria d'haver estat menys pretensiosa i més humil, o potser hauria d'haver estudiat més la part oral... tot i que vaig dedicar dos mesos a aquest apartat... No, és cert que el currículum és brillant i va dir que estava bé, i la nota del curs de direcció era excel.lent, també li va agradar el projecte pedagògic i de centre per als propers anys, però l'entrevista... ho ha destrossat tot, tot. De fet, ja m'ho deia la Maria: "no sé per què et presentes si el càrrec ja està donat i et sentirà molt malament i el cop que rebrà la teva autoestima necessitarà un tractament amb un psicòleg; per no parlar del risc que presentar-te a la prova de directora et pugui comportar gelosies per part dels teus companys de feina". Clar que hauria d'haver fet cas a la Maria i a la mare... sempre tenen raó, però jo, és clar, sóc una orgullosa...]

Després de llegir aquest text, podem observar que està ple de distorsions cognitives, és a dir, d'esquemes equívocs d'interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives que, evidentment, condicionarant la vida de la persona afectada però també la de les persones del seu entorn (com la família o els amics...).

El que més em sobte és el simple fet que les persones ens deixem envair per aquestes distorsions fins al punt d'acabar deprimits amb una vida que no volem. No obstant, crec que dins una distorsió cognitiva podem trobar-hi diferents graus. Així doncs, no és el mateix suspendre un examen i pensar que el pròxim cop t'hi esforçaràs més per tal que no es torni a produir aquesta situació; que suspendre un examen i no sortir de casa per tal de no fer cap altra cosa que no sigui estudiar i així aprovar el següent. Per tant, considero que les persones hauríem de mirar el món amb uns altres ulls, per tal d'evitar que es produeixin conseqüències emocionals i conductuals (distorsions cognitives) negatives per a tots nosaltres.


El llibre s'anomena "Per què he dit blanc si volia dir negre? Tècniques assertives per al professorat i formadors" i és escrit per Manel Güell. Si esteu interessats, el podreu consultar al següent enllaç:

http://books.google.com/books?id=1XF-U0NxsqwC&pg=PA99&lpg=PA99&dq=distorsi%C3%B3+cognitiva&source=bl&ots=xAXwmpBYqC&sig=EnoZZ79y85LZ2SPUzXqMqeyFux0&hl=ca&ei=uDsPTejsMpGo8QPBvM2DBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFEQ6AEwCQ#v=onepage&q=distorsi%C3%B3%20cognitiva&f=false

També he trobat un vídeo relacionat amb les distorsions cognitives i l'activitat que vam fer a classe (d'exemplificar cada tipus de distorsió cognitiva). Espero que sigui del vostre interès...

Fins la pròxima!!

El professor Kanamori i l'educació emocional

La setmana passada vam obrir el tema de les emocions i la intel•ligència emocional, un tema amb una gran rellevància per totes aquelles persones que ens volem dedicar a l’educació i al tracte amb persones. La intel•ligència emocional consisteix en manejar les pròpies emocions en benefici propi i dels altres. Cal tenir present que totes les emocions són lícites i legítimes, però algunes són més agradables de viure que d’altres.

Així doncs, avui em ve de gust penjar al bloc un documental: Pensant en els altres (60 Minuts, TV3). Aquest és tota una lliçó sobre el veritable sentit de l’educació, però està íntegrament lligat amb com expressar les emocions dins l’aula.
En el nostre sistema educatiu els continguts acaparen bona part del treball emocional que hauríem de fer i que no fem. És important que els alumnes entenguin i aprenguin a manejar les seves emocions perquè les persones que gaudeixen més de la vida són les que tenen un bon nivell d’intel•ligència emocional. Així doncs, com és que la intel•ligència emocional queda tant abandonada? Crec que els coneixements haurien de ser l’excusa per relacionar-nos, per aprendre a identificar emocions.


En el documental, el professor Kanamori (tutor d’una aula de 4t de primària), ens demostra que val la pena educar els nens i nenes per ser feliços, per avançar en l’aprenentatge i en l’art de viure. L’objectiu principal del curs que es planteja és aconseguir que els nens i nenes de la seva classe siguin feliços. Trobo molt encertat aquest objectiu que planteja Kanamori perquè és una altra manera de plantejar-te tots els aprenentatges que els alumnes faran al llarg del curs. Si enlloc de programar les classes segons un currículum fred, impersonal i abstracte, ho féssim segons uns objectius encarats al desenvolupament integral dels alumnes, pot ser podríem millorar el nostre sistema educatiu. A més a més, a la classe del professor Kanamori un altre dels objectius principals és aprendre a pensar en els altres de veritat i en el documental queda molt ben reflectit quan tots els alumnes surten a defensar un company que estava castigat, quan tots els alumnes composen o escriuen una cançó per una companya que canvia d’escola.

Mentre mirava el documental pensava que tots els nens del món haurien de poder anar a la classe del professor Kanamori. Ell afirma que la feina més important d’un mestre és ensenyar el valor de la vida, i hi estic d’acord. Crec que els mestres hem d’anar més enllà de l’ensenyament de continguts per deixar espais pel desenvolupament de la intel•ligència emocional.

Pensant en els altres from PrisMa on Vimeo.

http://www.ipsenespanol.net/rapidshare-megaupload/pensant-en-els-altres-learning-to-care-30-minuts-rapidshare_27104.html