La setmana passada vam obrir el tema de les emocions i la intel•ligència emocional, un tema amb una gran rellevància per totes aquelles persones que ens volem dedicar a l’educació i al tracte amb persones. La intel•ligència emocional consisteix en manejar les pròpies emocions en benefici propi i dels altres. Cal tenir present que totes les emocions són lícites i legítimes, però algunes són més agradables de viure que d’altres.
Així doncs, avui em ve de gust penjar al bloc un documental: Pensant en els altres (60 Minuts, TV3). Aquest és tota una lliçó sobre el veritable sentit de l’educació, però està íntegrament lligat amb com expressar les emocions dins l’aula.
En el nostre sistema educatiu els continguts acaparen bona part del treball emocional que hauríem de fer i que no fem. És important que els alumnes entenguin i aprenguin a manejar les seves emocions perquè les persones que gaudeixen més de la vida són les que tenen un bon nivell d’intel•ligència emocional. Així doncs, com és que la intel•ligència emocional queda tant abandonada? Crec que els coneixements haurien de ser l’excusa per relacionar-nos, per aprendre a identificar emocions.
En el documental, el professor Kanamori (tutor d’una aula de 4t de primària), ens demostra que val la pena educar els nens i nenes per ser feliços, per avançar en l’aprenentatge i en l’art de viure. L’objectiu principal del curs que es planteja és aconseguir que els nens i nenes de la seva classe siguin feliços. Trobo molt encertat aquest objectiu que planteja Kanamori perquè és una altra manera de plantejar-te tots els aprenentatges que els alumnes faran al llarg del curs. Si enlloc de programar les classes segons un currículum fred, impersonal i abstracte, ho féssim segons uns objectius encarats al desenvolupament integral dels alumnes, pot ser podríem millorar el nostre sistema educatiu. A més a més, a la classe del professor Kanamori un altre dels objectius principals és aprendre a pensar en els altres de veritat i en el documental queda molt ben reflectit quan tots els alumnes surten a defensar un company que estava castigat, quan tots els alumnes composen o escriuen una cançó per una companya que canvia d’escola.
Mentre mirava el documental pensava que tots els nens del món haurien de poder anar a la classe del professor Kanamori. Ell afirma que la feina més important d’un mestre és ensenyar el valor de la vida, i hi estic d’acord. Crec que els mestres hem d’anar més enllà de l’ensenyament de continguts per deixar espais pel desenvolupament de la intel•ligència emocional.
Pensant en els altres from PrisMa on Vimeo.
http://www.ipsenespanol.net/rapidshare-megaupload/pensant-en-els-altres-learning-to-care-30-minuts-rapidshare_27104.html
Hola Cristina,
ResponEliminaRealment, aquest documental és fantàstic! Jo també l'he vist un parell de vegades i és preciós.
Estic totalment d'acord amb les idees que ens exposes. Moltes vegades es dediquen hores i hores a treballar continguts, que potser no tenen el mínim d'importància, i es deixa de banda un dels temes fonamentals de l'educació, el desenvolupament de la intel·ligència emocional.
Molt bona aportació, Cristina!
Fins aviat!
Hola Cristina!
ResponEliminaM'ha agradat molt que pengessis aquest documental! Jo vaig tenir la oportunitat de veure'l el curs passat, en una Optativa, i la veritat és que em va agradar moltíssim.
Crec que les idees que transmet aquest documental són de gran valor per a tots/es, sobretot per als mestres, ja que en el fons el més important en aquesta vida és ser feliç, de manera que hauríem de ser capaços de transmetre-ho als nostres alumnes.
Fins una altra!
Cristina, GENIAL el video. Un mestre digne d'admirir. Estic totalment d'acord amb tu...hi hauria d'haver un professor Kanamori a totes les escoles!!
ResponEliminaM'ha agradat molt la teva entrada.
Fins aviat!
Cristina,
ResponEliminaQuan he llegit el títol de la teva publicació m'ha vingut al cap que segurament estaves parlant de la història d'aquest mestre i la seva aula i per sort, ha estat així. De la mateixa manera que la Núria i la Marta jo també vaig tenir la oportunitat de veure aquest video i encara que ha passat un any, molts cops encara m'enrecordo de la manera de fer d'aquest mestre. Com bé has dit, és un GRAN exemple a seguir per tal d'aconseguir, com bé diu ell, que els nens i nenes puguin ser feliços. Penso que ens centrem massa en ensenyar, ensenyar, fer exàmens i exercicis i molts cops es deixa de banda a l'alumne/a, les seves emocions, les seves necessitats i allò que de veritat vol i necessita. És un bon exemple a seguir per tots els docents i és un documental que s'hauria de passar a totes les escoles.
Molt bona aportació, gràcies!
Cèlia
Cal donar a conéixer aquesta forma d'educar, Cristina!
ResponElimina