dijous, 18 de novembre de 2010

LA TEORIA DE LA INDEFENSIÓ APRESA de MARTIN SELIGMAN

QUÈ ÉS LA TEORIA DE LA INDEFENSIÓ APRESA?

Martin Seligman va estudiar la teoria de la indefensió apresa, un dels mecanismes que poden provocar una situació de pessimisme en els individus. S’anomena indefensió apresa aquella conducta en què un individu arriba per ell tot sol a la conclusió que ‘no hi ha res a fer’ perquè, ‘passi el que passi, tot anirà malament’, ensorrant-se cada cap més. Fart i tip que ‘tot surti malament’, l’individu es derrota tot sol, sense necessitat que el venci ningú, negant-se fins i tot, a intentar cap canvi a millor quan disposa de les condicions per intentar-lo. És una de les causes de la depressió.

Alguns exemples serien persones que van fracassar a l’escola poden creure durant la resta de la seva vida que no serveixen per estudiar o nens no estimats per la seva mare poden interioritzar que són inútils i fracassats.

EN QUÈ ES BASE AQUESTA TEORIA?
La Teoria de la indefensió apresa sorgeix d’un experiment realitzat per Martin Seligman on s’estudiava el comportament de gossos que havien sigut exposats a situacions estressants. Seligman va formar dos grups de gossos a l’atzar, seguidament va fer entrar un dels grups a una gàbia metàl•lica on els gossos rebien descàrregues elèctriques cada pocs segons. Aquests gossos, fessin el que fessin, no podien escapar de les descàrregues. A l’altre grup el va fer entrar també a una gàbia metàl•lica electrificada, però en aquest cas podien escapar simplement empenyent amb el morro un panell que tenien davant. En un segon experiment, va posar a tots els gossos, d’un grup i de l’altre, dins d’una mateixa gàbia metàl•lica electrificada on es podia escapar simplement saltant una petita paret. En aquest segon experiment es va comprovar com els gossos del primer grup (els que no podien escapar en la primera prova) ni tan sols van fer l’intent de sortir de la gàbia mentre que els del segon grup en pocs segons trobaven la manera d’escapar.

Seligman va qualificar aquesta actitud com indefensió apresa: havien après a creure que estan indefensos, que no tenen cap control sobre la situació en la que es troben i que qualsevol cosa que es faci és inútil, en conclusió havien après a no tenir esperança, a ser pessimistes.

REFORMULACIONS A CAUSA DE LA LIMITACIÓ DE LA TEORIA...

Més tard va arribar la reformulació d’aquesta teoria a causa de les seves limitacions. Aquesta reformulació s’anomena teoria atribucional i explica la indefensió com una conseqüència de la manera amb la qual les persones s’argumenten o expliquen a un mateix els esdeveniments que li ocorren a la vida, tant favorables com adversos. Les explicacions reflecteixen el caràcter optimista o pessimista d’un individu, ja que aquestes poden ser d’un estil explicatiu optimista o d’un estil explicatiu pessimista.

Seligman va analitzar aquestes explicacions i va concretar que el nostre caràcter optimista o pessimista dependrà de la interpretació que li donem als fets que ens ocorren a la vida, en el sentit de la duració que li donem a l’impacte del succés, de l’extensió dels seus efectes i del grau de responsabilitat que ens fem recaure sobre nosaltres mateixos.

Així doncs, si el nostre caràcter optimista o pessimista determina com interpretem la vida, podem canviar el nostre caràcter i modificar així la nostra perspectiva davant la vida. Què en penseu?

Molts estudis parlen dels beneficis d’una perspectiva optimista, positiva davant la vida: millor salut, benestar, relacions de parella més saludables... Crec que val la pena invertir temps i ganes en modificar la interpretació que donem als fets per tal de portar una millor qualitat de vida i viure-la plenament.

APRENDRE A SER FELIÇ

Relacionat amb aquesta entrada al bloc, he trobat el següent vídeo que intenta reflectir que les persones podem entrenar el nostre optimisme per gaudir al màxim de la felicitat. Està comprovat que aquelles persones que viuen en plena felicitat tenen una vida més llarga i més intensa.
Vols aprendre a ser feliç? Mira aquest enllaç i pren bona nota! ;)





Fonts consultades:

http://www.alcoberro.info/planes/psico30.htm

http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/trastorns-emocionals/la-depressio-infantil/index.php#04f9119dc011e1902

2 comentaris:

  1. Hola Cristina,

    Jo també he anat a parar a l’enllaç http://www.alcoberro.info/pdf/psico30.pdf, i crec que és una teoria bastant interessant tot i que, segurament, no del tot aplicable als humans.
    No obstant, opino que un caràcter optimista o un caràcter pessimista influiran molt en el que aconsegueixi un individu, de manera que estic d’acord en què influeix en com interpretem la realitat.

    Fins la tarda!

    ResponElimina