LA TEORIA DE LA INDEFENSIÓ APRESA de MARTIN SELIGMAN

QUÈ ÉS LA TEORIA DE LA INDEFENSIÓ APRESA?

Martin Seligman va estudiar la teoria de la indefensió apresa, un dels mecanismes que poden provocar una situació de pessimisme en els individus. S’anomena indefensió apresa aquella conducta en què un individu arriba per ell tot sol a la conclusió que ‘no hi ha res a fer’ perquè, ‘passi el que passi, tot anirà malament’, ensorrant-se cada cap més. Fart i tip que ‘tot surti malament’, l’individu es derrota tot sol, sense necessitat que el venci ningú, negant-se fins i tot, a intentar cap canvi a millor quan disposa de les condicions per intentar-lo. És una de les causes de la depressió.

Alguns exemples serien persones que van fracassar a l’escola poden creure durant la resta de la seva vida que no serveixen per estudiar o nens no estimats per la seva mare poden interioritzar que són inútils i fracassats.

EN QUÈ ES BASE AQUESTA TEORIA?

La Teoria de la indefensió apresa sorgeix d’un experiment realitzat per Martin Seligman on s’estudiava el comportament de gossos que havien sigut exposats a situacions estressants. Seligman va formar dos grups de gossos a l’atzar, seguidament va fer entrar un dels grups a una gàbia metàl•lica on els gossos rebien descàrregues elèctriques cada pocs segons. Aquests gossos, fessin el que fessin, no podien escapar de les descàrregues. A l’altre grup el va fer entrar també a una gàbia metàl•lica electrificada, però en aquest cas podien escapar simplement empenyent amb el morro un panell que tenien davant. En un segon experiment, va posar a tots els gossos, d’un grup i de l’altre, dins d’una mateixa gàbia metàl•lica electrificada on es podia escapar simplement saltant una petita paret. En aquest segon experiment es va comprovar com els gossos del primer grup (els que no podien escapar en la primera prova) ni tan sols van fer l’intent de sortir de la gàbia mentre que els del segon grup en pocs segons trobaven la manera d’escapar.

Seligman va qualificar aquesta actitud com indefensió apresa: havien après a creure que estan indefensos, que no tenen cap control sobre la situació en la que es troben i que qualsevol cosa que es faci és inútil, en conclusió havien après a no tenir esperança, a ser pessimistes.

REFORMULACIONS A CAUSA DE LA LIMITACIÓ DE LA TEORIA...

Més tard va arribar la reformulació d’aquesta teoria a causa de les seves limitacions. Aquesta reformulació s’anomena teoria atribucional i explica la indefensió com una conseqüència de la manera amb la qual les persones s’argumenten o expliquen a un mateix els esdeveniments que li ocorren a la vida, tant favorables com adversos. Les explicacions reflecteixen el caràcter optimista o pessimista d’un individu, ja que aquestes poden ser d’un estil explicatiu optimista o d’un estil explicatiu pessimista.

Seligman va analitzar aquestes explicacions i va concretar que el nostre caràcter optimista o pessimista dependrà de la interpretació que li donem als fets que ens ocorren a la vida, en el sentit de la duració que li donem a l’impacte del succés, de l’extensió dels seus efectes i del grau de responsabilitat que ens fem recaure sobre nosaltres mateixos.

Així doncs, si el nostre caràcter optimista o pessimista determina com interpretem la vida, podem canviar el nostre caràcter i modificar així la nostra perspectiva davant la vida. Què en penseu?

Molts estudis parlen dels beneficis d’una perspectiva optimista, positiva davant la vida: millor salut, benestar, relacions de parella més saludables... Crec que val la pena invertir temps i ganes en modificar la interpretació que donem als fets per tal de portar una millor qualitat de vida i viure-la plenament.

APRENDRE A SER FELIÇ

Relacionat amb aquesta entrada al bloc, he trobat el següent vídeo que intenta reflectir que les persones podem entrenar el nostre optimisme per gaudir al màxim de la felicitat. Està comprovat que aquelles persones que viuen en plena felicitat tenen una vida més llarga i més intensa.

Vols aprendre a ser feliç? Mira aquest enllaç i pren bona nota! ;)

Fonts consultades:

http://www.alcoberro.info/planes/psico30.htm

http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/trastorns-emocionals/la-depressio-infantil/index.php#04f9119dc011e1902

Després del documental sobre l'HEROÏNA...

Ahir vam visionar el documental titulat Heroína, la última generación per tal d’observar els mecanismes pels quals es manté l’adicció a qualsevol substància (en aquest cas a l’heroïna). Aquest documental el podreu trobar a la xarxa:

http://video.google.com/videoplay?docid=-1918592316862940415#

La veritat és que el documental ha estat molt dur perquè mostra clarament la realitat de diverses persones addictes a aquesta droga. L’heroïna és una droga altament addictiva amb un síndrome d’abstinència molt dur a nivell físic i emocional. L’heroïna crea uns cercles viciosos que fan que desenganxar-se d’aquesta droga sigui un veritable malson. La persona que consumeix heroïna per primera vegada ho fa perquè creu que se sentirà millor, però després de la primera hi ha una segona, tercera... vegada. Fins que no es pot viure sense consumir. En aquest moment, encara que es vulgui deixar, el síndrome d’abstinència és tant fort que l’única solució per suportar el dolor és tornar-ne a consumir. D’aquesta manera es comença i es tanca el cercle.

Però el que voldria destacar d’aquest documental són les meves impressions. Realment m’ha deixat molt impactada, en el sentit que no havia vist mai tant de prop (i això que era un documental) una realitat tant crua. M’ha impressionat moltíssim el poder destructiu d’aquesta droga, perquè no només et deixa inútil intel·lectualment sinó que també et destrossa el cos a causa de les punxades i els efectes de la droga. Veure com una noia que podria haver arribat allà on hagués volgut es destrossa la vida amb una droga, com un noi explica que consumeix aquesta droga perquè la seva mare n’era addicta quan estava embarassada o com uns joves posen en perill la seva vida consumint heroïna, m’ha deixat molt impressionada. Realment s’ha d’estar molt perdut per arribar fins aquests punts.

És evident que l’heroïna altera els estats de consciència. És una droga i els que en prenen per primera vegada ho fan precisament perquè volen deixar de sentir-se qui sap si exclosos de la societat, perduts, amb una vida monòtona...

He sortit de classe abatuda, molt impressionada, preocupada, indignada, però sobretot molt trista. Abatuda perquè fins ahir no coneixia a fons que és mou darrere el món de les drogues, quins efectes hi havia quan es pren la substància i fins a quin punt destrossen la vida de la persona que en pren i les del seu voltant. Tampoc coneixia com es viu des de dins, què fan els drogoaddictes, com és el seu dia a dia... Impressionada perquè el que he vist ha superat de molt el que em podia haver imaginat mai. Preocupada perquè tenir accés a qualsevol droga és relativament fàcil, però un cop tanques el cercle sortir-ne és gairebé impossible. Indignada perquè si aquesta és la realitat, com és que ningú no fa res perquè acabar amb el narcotràfic? Com és que es permet que cada dia joves de tot el món tinguin accés a substàncies que són il·legals? I trista perquè tots els que hem vist aquest documental ens hem quedat impactats, impressionats, però avui tots dinarem a casa, i demà ningú sentirà que les maleïdes drogues li han pres un tros de vida. I seguirem feliços mentre d’altres es punxen, moren o en prenen per primera vegada.

Potser no és la reflexió més adequada per un documental que il·lustra l’alteració dels estats de consciència però, com molt bé es diu, sovint la realitat supera la ficció. I ara mateix no em queden paraules per seguir escrivint.

Qui no ha sentit a dir...

“El meu nen li costa agafar el son. Pot donar vàries voltes al llit abans no aconsegueix adormir-se”; “S’aixeca a mitjanit i li costa tornar a dormir. Què li passa?”; “Es desperta totalment a la nit i no pot adormir-se de nou.”

A continuació, us deixo un apunt sobre l’INSOMNI INFANTIL concretament sobre els tipus d’insomnis més freqüents que poden patir els nens i nenes.

L’insomni es tracta d'una dificultat manifesta en el nen, per a l'inici o manteniment del son. Així, es pot manifestar:

1. Insomni d’inici; com una dificultat per conciliar el son una vegada enllitat.

2. Insomni avançat; com un despertar avançat amb incapacitat per tornar a dormir.

Hi ha diferents tipus d'insomni i les causes d’aquest poden ser molt variades: des de mals hàbits adquirits a problemes de tipus orgànic.

TIPUS D’INSOMNIS

· Insomni degut a hàbits incorrectes

- L’origen del problema es deu a hàbits adquirits, consentits i reforçats pels propis pares (per exemple, sobreprotecció dels pares o incoherència normativa, és a dir, manca d’un seguit de criteris unificats per les persones que cuiden el nen).

- Sol aparèixer en lactants de sis mesos fins a nens de cinc anys.

- Produeix una considerable distorsió del seu propi somni i el dels seus pares.

- Les conseqüències a curt i mig termini són la irritabilitat, la dependència de la mare.

- Tractament més eficaç per aquest tipus d’insomni: Reeducació dels hàbits de son mitjançant tècniques conductuals (Mètode de les aproximacions successives de Ferber; 1993)

· Insomni per a causes psicològiques

- Causes de tipus psicològic (emocional, familiar, social o escolar) que solen estar relacionades amb problemes puntuals. L’estrès també pot ser causa d’aquest insomni.

- Apareix de forma sobtada i sense historia prèvia.

- No cal oblidar altres factors que intervenen i agreugen l’insomni per causes psicològiques: mals hàbits de son (dormir fora de les hores, amb canvis freqüents a l'hora d'anar a dormir i aixecar-se, activitats incompatibles amb el son, consum d'estimulants...).

- Conseqüències de l'insomni:: fatiga, alteracions de l'estat d'ànim i problemes de rendiment...

· Insomni psicofisiològics

- Tipus d'insomni après que es desenvolupa com a conseqüència d'una tensió condicionada i somatitzacions.

Exemples: Situacions que es repeteixen i en els quals es dóna una associació de problemes de son amb estímuls situacionals (tipus de llit, dormitori, soroll ...) o temporals (hora d'anar a dormir).

- Provoca una activació condicionada, a vegades en forma d'ansietat anticipatòria, que és incompatible amb la conciliació del son.

- Els nens amb aquest tipus d’insomni reaccionen davant de l'estrès somatitzant l'ansietat amb agitació, augment de la tensió muscular, etc.

- Apareix a l’adolescència i joventut.

· Insomni produït per al·lèrgia d’alguns aliments

- Es caracteritza per una marcada disminució del temps total del son.

- És possible que l'al·lèrgia no es manifesti amb cap altre símptoma i, per tant, sigui de difícil detecció. Normalment està relacionada amb l’al·lèrgia a algun component de la llet de vaca.

· Insomni ideopàtic.

- Relacionat amb una alteració lleu dels mecanismes neurològics bàsics del son-vigília. Acostuma a originar-se en la infància i és una de les formes més persistents.

La informació, és extreta d’una pàgina web especialitzada en Psicologia Clínica Infantil i Juvenil, on Sergi Banús (Psicòleg Clínic) realitza diverses aportacions. Per més informació:

http://www.psicodiagnosis.cat/areageneral/linsomniinfantil/index.php

Si és del vostre interès, aquesta pàgina web, també us proporciona informació sobre orientacions pel tractament de l’insomni centrades en “El mètode Ferber”, l’higiene del son (taules per millorar l’higiene del son) i la relaxació.

Fins la pròxima!