Les intel.ligències múltiples

Ahir a l'hora de classe, vam estar parlant sobre què són les intel.ligències múltiples i els 8 tipus d'intel.ligències que existeixen. Encuriosida per aquest tema, vaig intentar quelcom més que complementés la informació de l'aula.

Així doncs, aquí en teniu el resultat. He trobat, un document i una Webquest creats per Núria Alart i Guasch, professora de l'IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat.

El document tracta sobre les intel.ligències múltiples a l'aula i el podreu llegir sencer al següent enllaç: http://www.xtec.es/~nalart/Untitled-2.htm

No obstant, aquí us adjunto els apartats que considero més interessants:

APRENENTATGE DELS NOSTRES ALUMNES AMB LES INTEL.LIGÈNCIES MÚLTIPLES

INTEL·LIGÈNCIA	PENSEN	ELS AGRADA	ACTIVITATS A FER	MATERIALS A UTILITZAR
LÒGICO-MATEMÀTICA Sensibilitat als patrons lògics o numèric. Capacitat per a mantenir llargues cadenes de raonament.	Raonant	Calcular, utilitzar el raonament, preguntar, resoldre enigmes lògics, experimentar, etc.	Càlculs mentals, jocs amb números, problemes d’ingeni, resolució de problemes, etc.	Jocs matemàtics, materials manipulables, calculadores, etc.
MUSICAL Capacita de produir i apreciar ritmes, tons i timbres; valoració de les formes d’expressió musical.	Mitjançant ritmes i melodies	Expressar-se amb ritmes i melodies, cantar, xiular, entonar melodies, portar el ritme amb els peus o les mans, escoltar, etc.	Assistir a concerts, Tocar instruments musicals, cantar acompanyats, escoltar música, etc.	Instruments musicals, cintes de música, CD, gravadores, etc.
CINÈTICO-CORPORAL Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.	Mitjançant sensacions somàtiques.	Utilitzar les sensacions corporals, córrer, ballar, saltar, tocar, gesticular, construir, etc.	Jocs de rol, esports i jocs físics, experiències tàctils, manuals, teatre dansa, moviment, exercicis de relaxació, etc.	Equipament esportiu, materials i experiències tàctils, estris per a construir, argila, fang, etc.
LINGÜÍSTICA Capacitat de processar amb rapidesa missatges lingüístics, ordenar paraules i donar sentit esplèndid als missatges.	En paraules.	Llegir, escriure, explicar històries, els jocs de paraules Pensar amb paraules, etc.	Jocs de paraules, narració de contes, lectures orals, fer diàlegs escriure diaris, escriure històries, fer debats, etc.	Llibres, màquines d’escriure, ordinadors, gravadores, etc.
VISUAL-ESPACIAL Capacitat de percebre amb precisió el món visual-espacial i d’introduir canvis en les percepcions inicials.	En imatges.	Pensar en imatges, dibuixar, dissenyar, visualitzar, guixar, etc	Vídeo, activitats artístiques, jocs d’imaginació, pel·lícules, diapositives, il·lustracions, etc.	Materials d’art, gràfics, mapes, càmeres fotogràfiques, biblioteca d’imatges, vídeo, diapositives, etc.
NATURALISTA Atracció i sensibilitat pel món natural. Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat per a descriure les relacions entre les diferents espècies.	Mitjançant la natura i les formes naturals.	Utilitzar el raonament inductiu-deductiu per a experimentar, manipular, investigar, jugar amb mascotes, la jardineria, criar animals, cuidar plantes, etc.	Experiments i anàlisi d’investigacions, tasques que exigeixin observar, tenir accés a la natura, oportunitats per a relacionar-se amb els animals, etc.	Instruments per a investigar ( lupa, microscopi, binocles, etc)objectes del món natural per a observar i analitzar, etc
INTRAPERSONAL Capacitat d’autoestima i automotivació. Accés a la pròpia vida interior i capacitat de distingir les emocions; consciència dels punts forts i dèbils propis.	En relació a les seves necessitats, sentiments i objectius.	L’autorreflexió, fixar-se unes fites, meditar, somniar, planificar, etc.	Instrucció individualitzada, aprenentatge metacognitiu, activitats d’autoestima, projectes propis, decisions, etc.	Redacció de diaris i projectes individuals, llocs secrets, soledat, etc.
INTERPERSONAL Capacitat de percebre i comprendre a les altres persones. Discernir i respondre adequadament als estats d’ànim, els temperaments, les motivacions i els desitjos dels demés.	Transmeten idees a altres persones.	Intercanviar idees amb els altres, dirigir, organitzar, relacionar-se, liderar, manipular, mediar, assistir a festes, etc.	Aprenentatge cooperatiu, tutoria d’iguals, participació en activitats de la comunitat, etc.	Jocs de taula, materials i vestuari pel teatre i la dramatització, jocs en grup, clubs, etc.

COM EXPLICAR ALS ALUMNES LES INTEL.LIGÈNCIES MÚLTIPLES

La manera més senzilla és explicar-les com una lliçó més. Tos els alumnes són intel·ligents de vuit maneres diferents. Podem fer un dels dos dibuixos a la pissarra segons els diferents gustos: “un pastís de les IM” o bé “una pizza de les IM”; dividides en vuit porcions. I comencem a explicar amb un vocabulari adequat als alumnes i fent algunes preguntes per observar els potencials d’aprenentatge de cadascun:

· Expert en paraules: (Intel·ligència lingüística) A qui li agrada explicar acudits o contes? Quants heu llegit 10 llibres el mes passat?

· Expert en la natura: (Intel·ligència naturalista) A qui li agrada estar a l’aire lliure, a la natura? Quants heu tingut una col·lecció de papallones, insectes, fulles d’arbres, etc? Quants teniu una mascota?

· Expert en números o lògica: (Intel·ligència lògico-matemàtica) A qui li agraden les matemàtiques? Quants heu realitzat un experiment científic?

· Expert en el propi cos: (Intel·ligència cinético-corporal) A qui li agrada l’esport? A quants us agrada treballar amb les mans; fent maquetes, estructures, etc?

· Expert en la música: (Intel·ligència musical) A qui li agrada escoltar música? Quants heu tocat un instrument o cantat una cançó, alguna vegada?

· Expert en les imatges: (Intel·ligència visual-espacial) Quants dibuixeu? Quants sou capaços de veure imatges en el cap, tancant els ulls? Quants gaudiu veient imatges en moviment a la tele, en el cine o en un joc de la “Play Station”?

· Expert en les persones: (Intel·ligència interpersonal) Qui té com a mínim un amic? A quants us agrada treballar en grup alguna vegada en el col·legi?

· Expert en un mateix: (Intel·ligència intrapersonal) Qui té un lloc secret on va quan vol allunyar-se de tot i tothom? A qui li agrada treballar sol a classe de vegades?

La webquest de la mateixa autora, Núria Alart, és una proposta didàctica de recerca guiada que utilitza principalment recursos d'Internet. La webquest està formada per una breu introducció on es presenta les intel.ligències múltiples i la importància de la singularitat de les persones a través de la combinació dels diferents tipus d'intel.ligència. Seguidament, consta d'unes preguntes, les quals cal cercar la resposta adient mitjançant uns recursos que ofereix la pròpia webquest. Aquests recursos són articles, vídeos i altres relacionats amb la intel.ligències múltiples.

A continuació teniu l'enllaç per entrar a la webquest:
http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c3.php?id_actividad=2816&id_pagina=3

Fins aviat!

Distorsió cognitiva

Bones companys i companyes!

Enllaçant amb l'última classe on vam tractar el tema de les distorsions cognitives, he trobat un llibre a Google Books que parla sobre aquesta temàtica i explica de forma molt clara què són les distorsions cognitives i els diferents tipus. A més a més, inclou un seguit d'activitats on es plantegen diferents textos on cal detectar quines distorsions cognitives es tracten. Aquest és un dels textos, d'una activitat, que més m'ha cridat l'atenció. En una de les activitats inclou aquest text:

[Estic desesperada, ja m'ho deia la meva mare que era ximple. No sé com vaig poder deixar escapar l'oportunitat de ser directora quan m'ho va proposar l'inspector. Em van assaltar els dubtes, vaig titubejar a l'entrevista... segur que l'inspector devia pensar que era una noia bufona i curteta que es presentava a directora per poder lluir el càrrec, però que no tenia ni idea de pedagogia. Segur que mai no podré ser directora després del que ha passat. Segur que sempre fallaré a la part oral. Hauria d'haver estat menys pretensiosa i més humil, o potser hauria d'haver estudiat més la part oral... tot i que vaig dedicar dos mesos a aquest apartat... No, és cert que el currículum és brillant i va dir que estava bé, i la nota del curs de direcció era excel.lent, també li va agradar el projecte pedagògic i de centre per als propers anys, però l'entrevista... ho ha destrossat tot, tot. De fet, ja m'ho deia la Maria: "no sé per què et presentes si el càrrec ja està donat i et sentirà molt malament i el cop que rebrà la teva autoestima necessitarà un tractament amb un psicòleg; per no parlar del risc que presentar-te a la prova de directora et pugui comportar gelosies per part dels teus companys de feina". Clar que hauria d'haver fet cas a la Maria i a la mare... sempre tenen raó, però jo, és clar, sóc una orgullosa...]

Després de llegir aquest text, podem observar que està ple de distorsions cognitives, és a dir, d'esquemes equívocs d'interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives que, evidentment, condicionarant la vida de la persona afectada però també la de les persones del seu entorn (com la família o els amics...).

El que més em sobte és el simple fet que les persones ens deixem envair per aquestes distorsions fins al punt d'acabar deprimits amb una vida que no volem. No obstant, crec que dins una distorsió cognitiva podem trobar-hi diferents graus. Així doncs, no és el mateix suspendre un examen i pensar que el pròxim cop t'hi esforçaràs més per tal que no es torni a produir aquesta situació; que suspendre un examen i no sortir de casa per tal de no fer cap altra cosa que no sigui estudiar i així aprovar el següent. Per tant, considero que les persones hauríem de mirar el món amb uns altres ulls, per tal d'evitar que es produeixin conseqüències emocionals i conductuals (distorsions cognitives) negatives per a tots nosaltres.


El llibre s'anomena "Per què he dit blanc si volia dir negre? Tècniques assertives per al professorat i formadors" i és escrit per Manel Güell. Si esteu interessats, el podreu consultar al següent enllaç:

http://books.google.com/books?id=1XF-U0NxsqwC&pg=PA99&lpg=PA99&dq=distorsi%C3%B3+cognitiva&source=bl&ots=xAXwmpBYqC&sig=EnoZZ79y85LZ2SPUzXqMqeyFux0&hl=ca&ei=uDsPTejsMpGo8QPBvM2DBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFEQ6AEwCQ#v=onepage&q=distorsi%C3%B3%20cognitiva&f=false

També he trobat un vídeo relacionat amb les distorsions cognitives i l'activitat que vam fer a classe (d'exemplificar cada tipus de distorsió cognitiva). Espero que sigui del vostre interès...

Fins la pròxima!!

El professor Kanamori i l'educació emocional

La setmana passada vam obrir el tema de les emocions i la intel•ligència emocional, un tema amb una gran rellevància per totes aquelles persones que ens volem dedicar a l’educació i al tracte amb persones. La intel•ligència emocional consisteix en manejar les pròpies emocions en benefici propi i dels altres. Cal tenir present que totes les emocions són lícites i legítimes, però algunes són més agradables de viure que d’altres.

Així doncs, avui em ve de gust penjar al bloc un documental: Pensant en els altres (60 Minuts, TV3). Aquest és tota una lliçó sobre el veritable sentit de l’educació, però està íntegrament lligat amb com expressar les emocions dins l’aula.
En el nostre sistema educatiu els continguts acaparen bona part del treball emocional que hauríem de fer i que no fem. És important que els alumnes entenguin i aprenguin a manejar les seves emocions perquè les persones que gaudeixen més de la vida són les que tenen un bon nivell d’intel•ligència emocional. Així doncs, com és que la intel•ligència emocional queda tant abandonada? Crec que els coneixements haurien de ser l’excusa per relacionar-nos, per aprendre a identificar emocions.


En el documental, el professor Kanamori (tutor d’una aula de 4t de primària), ens demostra que val la pena educar els nens i nenes per ser feliços, per avançar en l’aprenentatge i en l’art de viure. L’objectiu principal del curs que es planteja és aconseguir que els nens i nenes de la seva classe siguin feliços. Trobo molt encertat aquest objectiu que planteja Kanamori perquè és una altra manera de plantejar-te tots els aprenentatges que els alumnes faran al llarg del curs. Si enlloc de programar les classes segons un currículum fred, impersonal i abstracte, ho féssim segons uns objectius encarats al desenvolupament integral dels alumnes, pot ser podríem millorar el nostre sistema educatiu. A més a més, a la classe del professor Kanamori un altre dels objectius principals és aprendre a pensar en els altres de veritat i en el documental queda molt ben reflectit quan tots els alumnes surten a defensar un company que estava castigat, quan tots els alumnes composen o escriuen una cançó per una companya que canvia d’escola.

Mentre mirava el documental pensava que tots els nens del món haurien de poder anar a la classe del professor Kanamori. Ell afirma que la feina més important d’un mestre és ensenyar el valor de la vida, i hi estic d’acord. Crec que els mestres hem d’anar més enllà de l’ensenyament de continguts per deixar espais pel desenvolupament de la intel•ligència emocional.

Pensant en els altres from PrisMa on Vimeo.

http://www.ipsenespanol.net/rapidshare-megaupload/pensant-en-els-altres-learning-to-care-30-minuts-rapidshare_27104.html

LA TEORIA DE LA INDEFENSIÓ APRESA de MARTIN SELIGMAN

QUÈ ÉS LA TEORIA DE LA INDEFENSIÓ APRESA?

Martin Seligman va estudiar la teoria de la indefensió apresa, un dels mecanismes que poden provocar una situació de pessimisme en els individus. S’anomena indefensió apresa aquella conducta en què un individu arriba per ell tot sol a la conclusió que ‘no hi ha res a fer’ perquè, ‘passi el que passi, tot anirà malament’, ensorrant-se cada cap més. Fart i tip que ‘tot surti malament’, l’individu es derrota tot sol, sense necessitat que el venci ningú, negant-se fins i tot, a intentar cap canvi a millor quan disposa de les condicions per intentar-lo. És una de les causes de la depressió.

Alguns exemples serien persones que van fracassar a l’escola poden creure durant la resta de la seva vida que no serveixen per estudiar o nens no estimats per la seva mare poden interioritzar que són inútils i fracassats.

EN QUÈ ES BASE AQUESTA TEORIA?

La Teoria de la indefensió apresa sorgeix d’un experiment realitzat per Martin Seligman on s’estudiava el comportament de gossos que havien sigut exposats a situacions estressants. Seligman va formar dos grups de gossos a l’atzar, seguidament va fer entrar un dels grups a una gàbia metàl•lica on els gossos rebien descàrregues elèctriques cada pocs segons. Aquests gossos, fessin el que fessin, no podien escapar de les descàrregues. A l’altre grup el va fer entrar també a una gàbia metàl•lica electrificada, però en aquest cas podien escapar simplement empenyent amb el morro un panell que tenien davant. En un segon experiment, va posar a tots els gossos, d’un grup i de l’altre, dins d’una mateixa gàbia metàl•lica electrificada on es podia escapar simplement saltant una petita paret. En aquest segon experiment es va comprovar com els gossos del primer grup (els que no podien escapar en la primera prova) ni tan sols van fer l’intent de sortir de la gàbia mentre que els del segon grup en pocs segons trobaven la manera d’escapar.

Seligman va qualificar aquesta actitud com indefensió apresa: havien après a creure que estan indefensos, que no tenen cap control sobre la situació en la que es troben i que qualsevol cosa que es faci és inútil, en conclusió havien après a no tenir esperança, a ser pessimistes.

REFORMULACIONS A CAUSA DE LA LIMITACIÓ DE LA TEORIA...

Més tard va arribar la reformulació d’aquesta teoria a causa de les seves limitacions. Aquesta reformulació s’anomena teoria atribucional i explica la indefensió com una conseqüència de la manera amb la qual les persones s’argumenten o expliquen a un mateix els esdeveniments que li ocorren a la vida, tant favorables com adversos. Les explicacions reflecteixen el caràcter optimista o pessimista d’un individu, ja que aquestes poden ser d’un estil explicatiu optimista o d’un estil explicatiu pessimista.

Seligman va analitzar aquestes explicacions i va concretar que el nostre caràcter optimista o pessimista dependrà de la interpretació que li donem als fets que ens ocorren a la vida, en el sentit de la duració que li donem a l’impacte del succés, de l’extensió dels seus efectes i del grau de responsabilitat que ens fem recaure sobre nosaltres mateixos.

Així doncs, si el nostre caràcter optimista o pessimista determina com interpretem la vida, podem canviar el nostre caràcter i modificar així la nostra perspectiva davant la vida. Què en penseu?

Molts estudis parlen dels beneficis d’una perspectiva optimista, positiva davant la vida: millor salut, benestar, relacions de parella més saludables... Crec que val la pena invertir temps i ganes en modificar la interpretació que donem als fets per tal de portar una millor qualitat de vida i viure-la plenament.

APRENDRE A SER FELIÇ

Relacionat amb aquesta entrada al bloc, he trobat el següent vídeo que intenta reflectir que les persones podem entrenar el nostre optimisme per gaudir al màxim de la felicitat. Està comprovat que aquelles persones que viuen en plena felicitat tenen una vida més llarga i més intensa.

Vols aprendre a ser feliç? Mira aquest enllaç i pren bona nota! ;)

Fonts consultades:

http://www.alcoberro.info/planes/psico30.htm

http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/trastorns-emocionals/la-depressio-infantil/index.php#04f9119dc011e1902

Després del documental sobre l'HEROÏNA...

Ahir vam visionar el documental titulat Heroína, la última generación per tal d’observar els mecanismes pels quals es manté l’adicció a qualsevol substància (en aquest cas a l’heroïna). Aquest documental el podreu trobar a la xarxa:

http://video.google.com/videoplay?docid=-1918592316862940415#

La veritat és que el documental ha estat molt dur perquè mostra clarament la realitat de diverses persones addictes a aquesta droga. L’heroïna és una droga altament addictiva amb un síndrome d’abstinència molt dur a nivell físic i emocional. L’heroïna crea uns cercles viciosos que fan que desenganxar-se d’aquesta droga sigui un veritable malson. La persona que consumeix heroïna per primera vegada ho fa perquè creu que se sentirà millor, però després de la primera hi ha una segona, tercera... vegada. Fins que no es pot viure sense consumir. En aquest moment, encara que es vulgui deixar, el síndrome d’abstinència és tant fort que l’única solució per suportar el dolor és tornar-ne a consumir. D’aquesta manera es comença i es tanca el cercle.

Però el que voldria destacar d’aquest documental són les meves impressions. Realment m’ha deixat molt impactada, en el sentit que no havia vist mai tant de prop (i això que era un documental) una realitat tant crua. M’ha impressionat moltíssim el poder destructiu d’aquesta droga, perquè no només et deixa inútil intel·lectualment sinó que també et destrossa el cos a causa de les punxades i els efectes de la droga. Veure com una noia que podria haver arribat allà on hagués volgut es destrossa la vida amb una droga, com un noi explica que consumeix aquesta droga perquè la seva mare n’era addicta quan estava embarassada o com uns joves posen en perill la seva vida consumint heroïna, m’ha deixat molt impressionada. Realment s’ha d’estar molt perdut per arribar fins aquests punts.

És evident que l’heroïna altera els estats de consciència. És una droga i els que en prenen per primera vegada ho fan precisament perquè volen deixar de sentir-se qui sap si exclosos de la societat, perduts, amb una vida monòtona...

He sortit de classe abatuda, molt impressionada, preocupada, indignada, però sobretot molt trista. Abatuda perquè fins ahir no coneixia a fons que és mou darrere el món de les drogues, quins efectes hi havia quan es pren la substància i fins a quin punt destrossen la vida de la persona que en pren i les del seu voltant. Tampoc coneixia com es viu des de dins, què fan els drogoaddictes, com és el seu dia a dia... Impressionada perquè el que he vist ha superat de molt el que em podia haver imaginat mai. Preocupada perquè tenir accés a qualsevol droga és relativament fàcil, però un cop tanques el cercle sortir-ne és gairebé impossible. Indignada perquè si aquesta és la realitat, com és que ningú no fa res perquè acabar amb el narcotràfic? Com és que es permet que cada dia joves de tot el món tinguin accés a substàncies que són il·legals? I trista perquè tots els que hem vist aquest documental ens hem quedat impactats, impressionats, però avui tots dinarem a casa, i demà ningú sentirà que les maleïdes drogues li han pres un tros de vida. I seguirem feliços mentre d’altres es punxen, moren o en prenen per primera vegada.

Potser no és la reflexió més adequada per un documental que il·lustra l’alteració dels estats de consciència però, com molt bé es diu, sovint la realitat supera la ficció. I ara mateix no em queden paraules per seguir escrivint.

Qui no ha sentit a dir...

“El meu nen li costa agafar el son. Pot donar vàries voltes al llit abans no aconsegueix adormir-se”; “S’aixeca a mitjanit i li costa tornar a dormir. Què li passa?”; “Es desperta totalment a la nit i no pot adormir-se de nou.”

A continuació, us deixo un apunt sobre l’INSOMNI INFANTIL concretament sobre els tipus d’insomnis més freqüents que poden patir els nens i nenes.

L’insomni es tracta d'una dificultat manifesta en el nen, per a l'inici o manteniment del son. Així, es pot manifestar:

1. Insomni d’inici; com una dificultat per conciliar el son una vegada enllitat.

2. Insomni avançat; com un despertar avançat amb incapacitat per tornar a dormir.

Hi ha diferents tipus d'insomni i les causes d’aquest poden ser molt variades: des de mals hàbits adquirits a problemes de tipus orgànic.

TIPUS D’INSOMNIS

· Insomni degut a hàbits incorrectes

- L’origen del problema es deu a hàbits adquirits, consentits i reforçats pels propis pares (per exemple, sobreprotecció dels pares o incoherència normativa, és a dir, manca d’un seguit de criteris unificats per les persones que cuiden el nen).

- Sol aparèixer en lactants de sis mesos fins a nens de cinc anys.

- Produeix una considerable distorsió del seu propi somni i el dels seus pares.

- Les conseqüències a curt i mig termini són la irritabilitat, la dependència de la mare.

- Tractament més eficaç per aquest tipus d’insomni: Reeducació dels hàbits de son mitjançant tècniques conductuals (Mètode de les aproximacions successives de Ferber; 1993)

· Insomni per a causes psicològiques

- Causes de tipus psicològic (emocional, familiar, social o escolar) que solen estar relacionades amb problemes puntuals. L’estrès també pot ser causa d’aquest insomni.

- Apareix de forma sobtada i sense historia prèvia.

- No cal oblidar altres factors que intervenen i agreugen l’insomni per causes psicològiques: mals hàbits de son (dormir fora de les hores, amb canvis freqüents a l'hora d'anar a dormir i aixecar-se, activitats incompatibles amb el son, consum d'estimulants...).

- Conseqüències de l'insomni:: fatiga, alteracions de l'estat d'ànim i problemes de rendiment...

· Insomni psicofisiològics

- Tipus d'insomni après que es desenvolupa com a conseqüència d'una tensió condicionada i somatitzacions.

Exemples: Situacions que es repeteixen i en els quals es dóna una associació de problemes de son amb estímuls situacionals (tipus de llit, dormitori, soroll ...) o temporals (hora d'anar a dormir).

- Provoca una activació condicionada, a vegades en forma d'ansietat anticipatòria, que és incompatible amb la conciliació del son.

- Els nens amb aquest tipus d’insomni reaccionen davant de l'estrès somatitzant l'ansietat amb agitació, augment de la tensió muscular, etc.

- Apareix a l’adolescència i joventut.

· Insomni produït per al·lèrgia d’alguns aliments

- Es caracteritza per una marcada disminució del temps total del son.

- És possible que l'al·lèrgia no es manifesti amb cap altre símptoma i, per tant, sigui de difícil detecció. Normalment està relacionada amb l’al·lèrgia a algun component de la llet de vaca.

· Insomni ideopàtic.

- Relacionat amb una alteració lleu dels mecanismes neurològics bàsics del son-vigília. Acostuma a originar-se en la infància i és una de les formes més persistents.

La informació, és extreta d’una pàgina web especialitzada en Psicologia Clínica Infantil i Juvenil, on Sergi Banús (Psicòleg Clínic) realitza diverses aportacions. Per més informació:

http://www.psicodiagnosis.cat/areageneral/linsomniinfantil/index.php

Si és del vostre interès, aquesta pàgina web, també us proporciona informació sobre orientacions pel tractament de l’insomni centrades en “El mètode Ferber”, l’higiene del son (taules per millorar l’higiene del son) i la relaxació.

Fins la pròxima!