Distorsió cognitiva

Bones companys i companyes!

Enllaçant amb l'última classe on vam tractar el tema de les distorsions cognitives, he trobat un llibre a Google Books que parla sobre aquesta temàtica i explica de forma molt clara què són les distorsions cognitives i els diferents tipus. A més a més, inclou un seguit d'activitats on es plantegen diferents textos on cal detectar quines distorsions cognitives es tracten. Aquest és un dels textos, d'una activitat, que més m'ha cridat l'atenció. En una de les activitats inclou aquest text:

[Estic desesperada, ja m'ho deia la meva mare que era ximple. No sé com vaig poder deixar escapar l'oportunitat de ser directora quan m'ho va proposar l'inspector. Em van assaltar els dubtes, vaig titubejar a l'entrevista... segur que l'inspector devia pensar que era una noia bufona i curteta que es presentava a directora per poder lluir el càrrec, però que no tenia ni idea de pedagogia. Segur que mai no podré ser directora després del que ha passat. Segur que sempre fallaré a la part oral. Hauria d'haver estat menys pretensiosa i més humil, o potser hauria d'haver estudiat més la part oral... tot i que vaig dedicar dos mesos a aquest apartat... No, és cert que el currículum és brillant i va dir que estava bé, i la nota del curs de direcció era excel.lent, també li va agradar el projecte pedagògic i de centre per als propers anys, però l'entrevista... ho ha destrossat tot, tot. De fet, ja m'ho deia la Maria: "no sé per què et presentes si el càrrec ja està donat i et sentirà molt malament i el cop que rebrà la teva autoestima necessitarà un tractament amb un psicòleg; per no parlar del risc que presentar-te a la prova de directora et pugui comportar gelosies per part dels teus companys de feina". Clar que hauria d'haver fet cas a la Maria i a la mare... sempre tenen raó, però jo, és clar, sóc una orgullosa...]

Després de llegir aquest text, podem observar que està ple de distorsions cognitives, és a dir, d'esquemes equívocs d'interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives que, evidentment, condicionarant la vida de la persona afectada però també la de les persones del seu entorn (com la família o els amics...).

El que més em sobte és el simple fet que les persones ens deixem envair per aquestes distorsions fins al punt d'acabar deprimits amb una vida que no volem. No obstant, crec que dins una distorsió cognitiva podem trobar-hi diferents graus. Així doncs, no és el mateix suspendre un examen i pensar que el pròxim cop t'hi esforçaràs més per tal que no es torni a produir aquesta situació; que suspendre un examen i no sortir de casa per tal de no fer cap altra cosa que no sigui estudiar i així aprovar el següent. Per tant, considero que les persones hauríem de mirar el món amb uns altres ulls, per tal d'evitar que es produeixin conseqüències emocionals i conductuals (distorsions cognitives) negatives per a tots nosaltres.


El llibre s'anomena "Per què he dit blanc si volia dir negre? Tècniques assertives per al professorat i formadors" i és escrit per Manel Güell. Si esteu interessats, el podreu consultar al següent enllaç:

http://books.google.com/books?id=1XF-U0NxsqwC&pg=PA99&lpg=PA99&dq=distorsi%C3%B3+cognitiva&source=bl&ots=xAXwmpBYqC&sig=EnoZZ79y85LZ2SPUzXqMqeyFux0&hl=ca&ei=uDsPTejsMpGo8QPBvM2DBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFEQ6AEwCQ#v=onepage&q=distorsi%C3%B3%20cognitiva&f=false

També he trobat un vídeo relacionat amb les distorsions cognitives i l'activitat que vam fer a classe (d'exemplificar cada tipus de distorsió cognitiva). Espero que sigui del vostre interès...

Fins la pròxima!!