"El arte de amargarse la vida" Watzlawick (I)

Heu pensat mai que teniu un art per amargar-vos la vida? O preferiu pensar que tenir un art per ser feliços i gaudir del dia a dia?

Paul Watzlawick (un dels principals autors de la Teoria de la comunicació humana i del constructivisme radical), en el seu llibre "L'art d'amargar-se la vida" (Herder, 1989, Barcelona), ens ajuda a reconèixer el nostre estil personal davant de determinades situacions.

A més a més, ens ofereix una oportunitat per a reflexionar sobre els procediments pels quals una persona va construint-se una vida desgraciada. Watzlawick, recorrent a la ironia, ens enfronta amb les maneres en què de forma voluntària anem creant i consolidant la nostra infelicitat. L'autor, coneixedor de la naturalesa contradictòria i paradoxal de l'ésser humà, en comptes de facilitar consells per a aconseguir la felicitat prefereix divulgar fórmules per a aconseguir que visquem aferrats en la desgràcia.

Naturalment, l’objectiu principal és que el lector s'adoni de l'error i reaccioni de manera contrària al la que proposen aquests consells.

Consells per viure en l'amargor i la infelicitat

• Crea't problemes, i si no tens prou amb els teus assumeix com a propis els dels altres. Omple't la vida de complicacions reals o fictícies, i concedeix gran importància a tots els esdeveniments negatius.
• Pensa que sempre tens la raó. Tot és blanc o negre, i només hi ha una veritat absoluta: la teva. Rebutja d'entrada el que diguin els altres, fins i tot quan pugui aportar-te alguna cosa positiva. Si la idea o proposta no és 100% teva, rebutja-la, de segur que no val la pena.
• Viu obsessionat. Tria un esdeveniment prou negatiu de la teva memòria, converteix-lo en record inesborrable i porta-te'l a la ment una vegada i una altra, fins que només visquis per a pensar en això. Així, les dificultats quotidianes no absorbiran la teva atenció.
• El present no val la pena, pensa sempre en el futur. Ajorna el gaudiment dels plaers d'aquest o aquell moment, perquè no pots saber el que et depararà el futur. Conforma't amb el pitjor que coneguis i no t'arrisquis davant d'allò bo que pots conèixer. Tortura't pensant en totes les coses negatives que et podrien passar d'aquí a uns anys.
• Mai no et perdonis. Arribaràs a un punt en què tan sols sentiràs autocompassió. Pensa que tu ets l'únic responsable del que t'ocorre, i mai no creguis que hi ha situacions que s'escapen del teu control.

Aquestes recomanacions es plantegen en un to irònic amb la intenció de despertar l'autocrítica i per tal de veure'ns una mica ridiculitzats davant d'aquest tipus de pensaments que ens envaeixen i determinen la nostra conducta fins al punt d'amargar-nos la vida.

Extret de la Revista Consumer:

http://revista.consumer.es/web/ca/20030601/interiormente/61193.php

Com podem observar al dia a dia, és freqüent trobar persones que viuen immerses en sentiments de pessimisme, desinterès, tristesa, amargor...

Però, aquestes actituds són fruït de la mala sort, de fracassos, desenganys, decepcions, disgustos de tota una vida? O, en canvi, sorgeixen d’una posició que escollim voluntàriament davant d’un mateix i davant dels altres que respon a percepcions subjectives, opinions, o simplement a la manera d’entendre les coses?

A mode de síntesi personal, considero que cada persona capta la realitat però la interpretació d’aquesta és subjectiva. Així doncs, les experiències desagradables que tendeixen a amargar-nos la vida són fruit de com nosaltres interpretem la realitat. Per tant, cadascú ha d’intentar controlar (dins les possibilitats) la infelicitat amb la finalitat de gaudir al màxim de la felicitat que ens proporciona determinades situacions de la vida.