Harry HARLOW i la importància del contacte físic amb les persones.
L’últim dia de classe, vam estar parlant de la importància del contacte físic entre les persones pel bon desenvolupament d’aquestes. Tan és així, que he estat encuriosida per cercar amb detall alguns experiments que justifiquen la importància del contacte físic entre persones. Aquí en teniu un exemple significatiu:
Una de les relacions afectives i alhora de contacte físic que s’estableixen durant la gestació del fetus i als primers dies de vida són amb la mare. Aquesta, com a tal, esdevé un referent personal per a cada un de nosaltres ja que ens proporciona aliment, seguretat, afecte, amor... Així doncs, des de petits creem una relació propera amb la nostra mare. No obstant, perquè apareix aquesta relació?
Durant la primera meitat del segle XX, els partidaris del corrent conductista creien que els nadons estableixen un vincle afectiu amb la mare a causa d’un reforçament positiu. És a dir, la mare dóna menjar i per tant els nadons se l’estimen. En el cas que el reforçament fos negatiu, la mare no donaria menjar i per tant els nadons no tindrien aquest sentiment d'amor cap a ella.
Als anys 50, alguns investigadors com Harry Harlow pretenien corregir els pensaments conductistes tot demostrant que les seves idees no eren certes.
A partir d’aquí van aparèixer els experiments amb ximpanzés (macacos) on pretenia demostra que el fet que ens sentim dependents de la nostra mare, no depenia de si ens donava menjar o no.
Harlow va separar infants macacos de les seves mares i els va col•locar amb unes mares substitutes. Les dues mares consistien en un tub metàl•lic amb un cap de fusta, però les diferenciava que una tenia una espècie de biberó al que el mico podia accedir sempre que volgués, mentre que l'altre no. En canvi, la que no tenia biberó, estava folrada d’una tela suau.
Contra el que haurien esperat els conductistes, els macacos no triaven a la mare que els subministrava menjar, sinó que s'aferraven a la de tela. De tant en tant, anaven a menjar, però ràpidament tornaven als braços de la mare suau.
A continuació us deixo un vídeo que mostra les reaccions dels macacos davant els experiments de Harlow: http://www.youtube.com/watch?v=HcTdx0OJjl4
Així doncs, després de les investigacions de Harlow, podem observar com els ximpanzés, o tanmateix els nens i nenes, necessiten afecte i calidesa (contacte físic). Aquest contacte és un estímul importantíssim pel desenvolupament ja que sense aquest les persones no podríem viure. Val a dir, però, que el contacte físic és un element cultural i, com a conseqüència, varia en cada una de les cultures.
La informació ha estat extreta de: http://www.alcoberro.info/pdf/psico38.pdf
Fins la propera,
Cristina Padrosa
Una de les relacions afectives i alhora de contacte físic que s’estableixen durant la gestació del fetus i als primers dies de vida són amb la mare. Aquesta, com a tal, esdevé un referent personal per a cada un de nosaltres ja que ens proporciona aliment, seguretat, afecte, amor... Així doncs, des de petits creem una relació propera amb la nostra mare. No obstant, perquè apareix aquesta relació?
Durant la primera meitat del segle XX, els partidaris del corrent conductista creien que els nadons estableixen un vincle afectiu amb la mare a causa d’un reforçament positiu. És a dir, la mare dóna menjar i per tant els nadons se l’estimen. En el cas que el reforçament fos negatiu, la mare no donaria menjar i per tant els nadons no tindrien aquest sentiment d'amor cap a ella.
Als anys 50, alguns investigadors com Harry Harlow pretenien corregir els pensaments conductistes tot demostrant que les seves idees no eren certes.
A partir d’aquí van aparèixer els experiments amb ximpanzés (macacos) on pretenia demostra que el fet que ens sentim dependents de la nostra mare, no depenia de si ens donava menjar o no.
Harlow va separar infants macacos de les seves mares i els va col•locar amb unes mares substitutes. Les dues mares consistien en un tub metàl•lic amb un cap de fusta, però les diferenciava que una tenia una espècie de biberó al que el mico podia accedir sempre que volgués, mentre que l'altre no. En canvi, la que no tenia biberó, estava folrada d’una tela suau.
Contra el que haurien esperat els conductistes, els macacos no triaven a la mare que els subministrava menjar, sinó que s'aferraven a la de tela. De tant en tant, anaven a menjar, però ràpidament tornaven als braços de la mare suau.
A continuació us deixo un vídeo que mostra les reaccions dels macacos davant els experiments de Harlow: http://www.youtube.com/watch?v=HcTdx0OJjl4
Així doncs, després de les investigacions de Harlow, podem observar com els ximpanzés, o tanmateix els nens i nenes, necessiten afecte i calidesa (contacte físic). Aquest contacte és un estímul importantíssim pel desenvolupament ja que sense aquest les persones no podríem viure. Val a dir, però, que el contacte físic és un element cultural i, com a conseqüència, varia en cada una de les cultures.
La informació ha estat extreta de: http://www.alcoberro.info/pdf/psico38.pdf
Fins la propera,
Cristina Padrosa
Una magnífica aportació, Cristina!
ResponEliminaM'ha agradat poder veure un video que reflectís el que ens va explicar l'Ernest. Que semblants que són amb nosaltres...!! En situacions de perill,quantes vegades no hem necessitat el contacte amb la nostra mare?¿
ResponEliminaMolt interessant!
Sara