divendres, 29 d’octubre del 2010

"La letra con sangre entra" O això diuen...

Relacionat amb el documental “Els nens de l’estació de Leningratsky”, us recomano visionar un documental del mateix estil ja que també provoca un fort impacte emocional. Igual que el reportatge que vam visionar a classe, en aquest apareixen uns nens que tampoc tenen les necessitats bàsiques cobertes.


El reportatge del qual us parlo és “La letra con sangre entra”. Aquest reportatge mostra una aplicació dels principis del condicionament operant d’Skinner (aprenentatge a base de premis i càstigs) a través de les escoles de la WWASP (Associació de Programes Educatius Especials) d’Estats Units. Aquestes escoles desenvolupen un programa de modificació de conducta per a joves conflictius, però des del punt de vista pedagògic i educatiu no és gens recomanable. En el documental apareixen alguns testimonis que expliquen què passa dins aquestes escoles - internats i quins són els mètodes que utilitzen per modificar la conducta d’uns joves que segons la societat són una mica massa rebels.


Amb una paraula: esgarrifós. Les escoles de la WWASP semblen autèntiques presons, camps de concentració per a joves conflictius. La publicitat que es fa d’aquests centres és molt enganyosa, i a més a més falsa, perquè convenç als pares que en qualsevol d’aquestes escoles els adolescents podran acabar els estudis alhora que maduren i es fan més responsables. Però alhora de la veritat res no és així. Els nois i noies són maltractats dia rere dia, amb mètodes que van contra qualsevol teoria pedagògica i que a més a més vulneren els drets humans.


Un altre fet ben curiós és que els treballadors d’aquestes escoles són vigilants de seguretat. No hi ha cap psicòleg, ni pedagogs ni educadors. Així doncs, què tenen d’educatiu aquestes centres. La resposta: res. El fundador de la WWASP va estudiar empresarials i no té els coneixements necessaris per desenvolupar cap programa educatiu. Com pot ser que es permeti legalment que l’educació d’aquestes adolescents estigui en mans de vigilants de seguretat? Com és possible que es considerin legals centres on els alumnes són maltractats?

Els testimonis que apareixen al documental expliquen la seva experiència i la defineixen com a traumàtica. I no és per menys, si després de poder sortir d’aquests centres no pots tornar a fer la teva vida, perquè tot el que t’ha passat allà dins t’envaeix dia rere dia.


Trobo molt lamentable que en ple segle XXI existeixin centres com els de la WWASP perquè el seu objectiu no és educar sinó fer fortuna a costa de l’educació d’uns adolescents que el que necessiten és una mica d’ajuda per trobar el seu camí. Però el que encara és més esgarrifós és que hi pugui haver persones adultes capaces de maltractar a altres éssers humans. Si ens parem un moment a pensar, qui és que més necessita un tractament? El maltractador o els joves conflictius?


Per acabar vull deixar clar dues coses: la primera, relacionada amb el tema de d’aprendre. Molt sovint les expectatives que tenim dels nostres alumnes marquen d’una manera bastant definitiva el seu futur. Sóc del parer que a aquests adolescents que la WWASP intenta reeducar amb mètodes absolutament qüestionables els cal, primer de tot, que algú cregui en ells i que confiï amb les seves capacitats. I per últim, crec que és hora que el món sencer obri els ulls a les injustícies que pateix una part de la població mundial, i especialment els nens i nenes i, que per primera vegada, no fem com si no haguéssim vist res. Tots sabem quines són les grans injustícies però com que creiem que no hi podem fer res canviem de canal, passem la pàgina del diari o ho ignorem, perquè així ser feliç és més fàcil. Creiem que canviar el món és impossible, que nosaltres no hi podem fer res, que això ho han de fer els polítics. Això no és cert. Els canvis han de sorgir de nosaltres, perquè només així construirem un món a mida de cadascú i no a mida dels més poderosos.


Cal aconseguir que les persones visquem amb el sentiment de la felicitat però, mentre hi hagi un sol nen al món que pateix injustament, ningú podrà ser feliç.


http://www.tu.tv/videos/la-letra-con-sangre-entra-documentostv




Videos tu.tv

2 comentaris:

  1. Un documental que ningú hauria de deixar de veure, Cristina!
    Una aportació fantàstica que no descarto que visionem quan tractem el condicionament operant, dins d'aprenentatge.

    ResponElimina
  2. Hola Cristina!

    He estat llegint les aportacions que has fet sobre les WWASP, i la veritat és que m'han interessat molt. No coneixia aquests tipus "d'escola", si és que se'n poden anomenar així. M'ha semblat molt indiginant el fet que existeixin centres com aquests, on no existeixen figures educatives i on els maltractaments estan a l'ordre del dia.
    També he estat mirant una bona part del vídeo, i sembla mentida com pretenen que a partir de mètodes tan estrictes i evidentment poc educatius, els adolescents desenvolupin el sentit de la responsabilitat i arribin a la maduresa emocional. Certament, aquests centres semblen una pura empresa on únicament els preocupen els diners que puguin aconseguir, i no ajudar veritablement els adolescents que hi assisteixen.

    Gràcies per la teva aportació!

    Fins aviat!

    ResponElimina